dissabte, 3 de maig del 2008
JO NO SÓC ... ROBERT REDFORT
Text del dr. Soler.
Lloc: Teatre de Sant Narcís.
Diumenge 14 de Febrer 2010. A les 19:00 h.
5 Euros !!
Escena 23 ( escena final )
Situació
Han passat 6 setmanes després de l’últim cafè. La Clara ha deixat la feina al Pireu i ha trobat un plaça de contractada laboral dins l’administració; concretament al Consorci de les xxxxx .
En Jordi ha tingut molt de temps per pensar i un dissabte, ennuvolat i trist, envia un sms a la .
Queden un dijous al migdia per dinar, al Restaurant la Pandera, a tocar de Bodells.
Al Restaurant ...
Clara: Has tardat molt a respondre el meu sms?
Jordi: Vaig perdre el mòbil. Més ben dit, me’l van robar conscientment.
Clara: Que vols dir !
Jordi: Si dissabte ! mentres sopava a Girona. Algú em va agafar el mòbil i no ha aparegut fins ahir dimecres.
Clara: Quina cosa més estranya. Deuria ser algun dels teus amics ...
Jordi: Pot ser ! El dr. Soler diu que va ser la conjunció Neptú i Mercuri que es troben fen de les seves.
Cambrer: Que hi posarem ?
Jordi : Un Coulant de Xocolata amb Gerds !
Clara: Per mi, un Flan de Coco amb Crema de Maracuya.
Cambrer: Molt be ! ( el cambrer recull els plats)
Pausa
Clara: I que fa el teu company Carles ?
( Clara és posa una engruna de pa que balla per la taula a la boca amb el dit petit de la mà dreta mentres mira fixament en Jordi ).
Jordi: En Kasko ! je, je ... Va fent. Dissabte em va dir que era un aficionat !
Clara: Del futbol !
Jordi: No, no ! un aficionat inexpert en les arts nocturnes.
Diu que no podem anar a ballar a les 12:30 de la nit, que aquella
hora només van a aguantar la barra els separats i divorciats.
Clara: Ah ! ( sospir) com jo no surto, amb en Sebastià, més tard de les 12h.
No sé quin tipus de gent hi ha a les 12:30h.
Jordi: Compraré dos entrades pel teatre, si et decideixes ... podràs anar a dormir a les 6 h del matí.
Cambrer: El Coulant ... i el Flam de Coco ...
(el cambrer col·loca suaument els plats sobre la taula)
Cambrer: Que vagi de gust, parella !
Clara: ( doble sospir) ens a dit parella !
( Clara posa un bocí de flam a la cullereta i l’acosta a la boca d’en Jordi)
Jordi: mmm ! molt bo ! ... he d’explicar-te una cosa molt seriosa.
Clara: El pan que habla, el pan que habla .... ( somriures).
Jordi: Mira Clara ! m’agrades ... m’agrades molt.
Em passo el dia pensant amb tú i quan miro al futur et veig al meu costat.
Silenci
Jordi: Ja fa temps que t’ho hauria d’haver dit però no he tingut el valor. Com ara ens veiem tan poc, he pensat que és el moment de donar el pas.
Jordi: Ja sé que vas amb en David però si tú creus que, remotament, pots donar el pas ... jo t’espero.
Jordi: ( esbufec) Ara ja he ensenyat la meva carta ! ... i és d’amor.
Clara: ( nerviosa) Sí, t’ha costat una mica.
Fi de l’obra.
Banderilla roja i gualda
Era una llàstima, no obstant, que amb aquelles tres feminas al davant de la barra, filles de la bellesa d’Atenea, ens manques un mascle bogardia per rematar la feina d’una bona i precisa estocada - a l’estíl Manolete, entre la cinquena i la sisena vertebra, amb un moviment acompesat de cadera- . L’estimat amic Casu no ens havia trucat i ens haviem d’espavilar tot sols al bell mig de la plaça a tocar de l’Onyar. Tanmateix vam tenir sort, vam clavar una “banderilla”, ben donada ... si ben donada. Premi: dues orelles. Ni els més vells aficionats a l’art de la tauromaquia recordaven “un paseillo” o “un salto de piton” com el del dr. Soler d’aquella nit de setembre.
Una alegría con topos y unos ojos claros.
Mientras esperaba en una oscura esquina me adentre por una callejuela entre
En el fondo, las botellas relucientes; en la barra, las dos chicas y una supuesta conversación y a medio camino Fabrizio, el camarero de
Tienes mesa para tres – dije inclinando la cabeza.
En aquel momento me sentí observado por aquellas dos bellezas, note una cierta ligereza, como un cambio en mi cuadrante astral, como un masaje suave de peluquería … había vuelto – por fin - a la realidad, me alegraba dejar de ser un hombre invisible.
El Mètode del Doctor Cassú
Sí, era aquella submissió, a cops violenta, en que la dona experimenta el desig de complaure al mascle. Fos una femina professional rellotgera, una virtuosa assistenta social o una professora de piano poc satisfeta, cap podia evitar caure en el penetra’n mètode narcotitzant del doctor Cassú.
Continuarà ...